ERA LENGUA INTERNACIONAU IDO

- Descripcion generau -

Serie molt útil que poguessem parlar o mantier correspondència damb auta gent de diferenti paisi, tal com ac hem damb es nòsti propis paisans. Totun, era barrera lingüistica, soen, hè que açò sigue difícil, guaireben impossible.

Aguesta ei era respòsta que moltes persones dan deuant d'aguest problema: que aprenguen anglés! Certament, er anglés ei era lengua mès extenuda en tot eth mon, mès eth son aprenentatge implica invertir molt de temps, fòrça dedicacion e ua considerable abilitat entà hèc correctament. A mès, era lengua des anglesi, encara ei plan luenh d'ester parlada a niveu mundiau.

Tanben, ja que ei er idiòma d'us paisi determinadi, non ei pas ua lengua neutrau. Entà es que ja parlen anglés, "que aprenguen anglés" pòt èster ua respòsta atractiua, mès entà es occitano-parlants, es catalano-parlants, es hispano-parlants o es de parla francesa, per exemple, atau com entà era resta des pòbles deth mon, era respòsta, de ben segur, serie l'hauta.

Atau que, l'ONU a cinc lengües oficiaus e era UNESCO n'a ueit. Era Union Europea n'a un nombre similar (aué en dia moltes mès: ues vint, com a mínim!) e supòrte ua gran despesa econòmica en relacion ath servei d'intèrprets e traductors. Tot e que er anglés e eth francés predominen laguens dera UE, es alemanhs conmencen a demanar, lògicament, mès quòta de participacion entà eth sòn idiòma. E per auta banda, nauament, Espanha a demanat, formalment, eth reconeishement oficiau en Euròpa d'idiòmes com ara eth catalan, galec e basc.

Era utilitzación per part de toti e a escala internacionau, de sonque ua lengua nacionau comportarie enormes avantatges, polítics e culturaus ath país o paisi que auessen com a pròpi er idiòma escuelhut. Per tant, aguesta solucion resulte inacceptable entà era resta de nacions e cultures deth mon.

Era solucion ideau, en aguesta situación, passarie per utilisar ua lengua neutrau inventada, com ara er Esperanto o er Ido. Aguesta lengua non substituirie es idiòmes naturaus (açò serie vandalisme) , se non que se heria a servir com a pònt entre gent que, d'auta manera, non poirien pas comunica-se. Atau, mos trapariem damb eth representant d'ua cultura diferenta ara nòsta, en un camp neutau entà totes dues parts e damb molt pog o gens d'auantatge a favor d'ua d'aguestes cultures.

Er idiòma escuelhut non auria d'ester massa artificiau. Eth vocabulari auria de basa-se en es lengües existents (moldes des quaus an molti mots en comun, a despient des diferències en ortografia e pronunciación). Era gramatica aurie d'ester d'aquerò mès senzilha, sense totes aqueres excepcions e idiomismes que collapsen er estudiant de lengües nacionaus.

Aguesta idia inspirèc, entre d'auti, a mossen Scheleyer -er inventor der idiòma Volapük- e ath doctor Zamenhof, creador der Esperanto, ua lenga que ei ua des mès conegudes d'aguest gènere, passat mès d'un segle des de que siguèc inventada. Dempús d'us quanti ans d'experiència pràctica, sigueren suggerides diuerses milhores entà d'aguest idiòma.

Per exemple, en Esperanto, Zamenhof hegèc coincidir es adjectius, inelludiblement, en nòmbre e cas, damb es substantius as que qualifiquen, de manera que un adjectiu a quate possibles terminacions. Non calie, en realitat, tanta complicacion, tal com demòstre er anglés o er olandés, e com el pròpi Zamenhof mès tard admetèc. Totun, per diferentes rasons, non se hè a servir cap de canvi en es regles der Esperanto.

Siguèc sus ua base de melhores com era que hauem nomentat, que un grup de prestiguiosi cientifics e lingüistes desvoloperen er Ido. Eth comitè compdava damb eth lingüista danès, professor Otto Jespersen, e damb eth matematic francés, professor Louis Couturat. Les prenguren era milhor part der Esperanto e d'aute invent -Idiom Neutral-, e devoluperen era lengua que ei, damb quasi tota seguretat, era mès fàcil deth mon e ath viatge era mès precisa.

A continuación, citaram era auta milhora que eth pròpi Zamenhof haguèc de reconeisher com a molt lògica e convenient. En Esperanto, es paraules entà referi-se a persones o animaus (paraules com ara actor o leon) tendissen a relaciona-se damb eth gènere masculin, avent de deriva-se'n era forma femenina damb un sufix. Era alternatiua que eth doctor Zamenhof s'estimèc mès tart, mes que malususament nos prosperèc, consistie en hèr neutrau aguest tipe de mots (epicens) e deriva-ne tant mascle com femelha per miei des sufixes adients.

Er Ido, dera madeixa foma que eth finès, compda tanben damb un pronòm molt útil, que significa "eth/era" e que pòt èster utilisat quan ei irrellevant o innecessari ester mès específic. Ja mos agradarie que i auesse açò en aranés -e en moltes lengües- un pronòm damb aguestes caracteristiques, entà evitar d'auer de hèr a servir tostemp "eth o era"!

Atau que, en Ido -mès non pas en Esperanto- sigueren adoptades aguestes melhores e ues quantes mès, siguent eth resultat preferible entà quasi toti es que an estudiat, equitativament, aguestes dues lengües internacionaus semiartificiaus que d'auta banda, han molti elements en común -incluida era inspiracon de mossèn Schleyer e, en particular, deth doctor Zamenhof.

Ei fòrça d'agrair que eth moviment esperantista, impulsat peth sòn inqüestionable fervor, age luitat tant entà promocionar era idia d'ua lengua neutrau internacionau, entà eth punt d'arribar a hesse ben coneguda. No obstant açò, per mès que quasi toti an sentut a parlar der Esperanto, e se tracte d'un idiòma relativament pro fàcil, es sues letres accentuades e complicacions innecessaries an hèt recular a molti d'es qui, en principi, se sentien atreti per ideau que represente. Er Ido funcione aquieu on er Esperanto falhe. Es qui ja auem experimentat damb er Ido sabem com n'ei de gratificant poder concentrar-te en aquerò que vòs díder, sense aver de pensar ath viatge en com ac as de díder.

Açò ei fòrça polit teòricament, mès... com funcione ena pràctica? Donques ben: totes es trobades internacionaus dera gent que parlam Ido -que an agut lòc en es nombrosi paisi deth mon- han demostrat de sobres que era idia, realment, funcione ena pràctica.

I a un gran nombre de publicaciones en Ido e sus er Ido, incloent-hi es gramatiques e diccionaris en diuerses lengües, des deth suec enquia eth japonés. Existís, autanplan, ua quantitat considerable de poesia en Ido, que incluís, per exemple, ua meravelhosa istòria còmico-eròica de (La Serchado, d'Andreas Juste). I a un petit mon demorant a ester decobert entà quinsevolh que hèsque eth mínim d'esfòrç requerit entà poder entener aguest excellent idiòma.

Usar aguesta lengua ei, evidentment, divertit e apassionat ath viatge, mès tanben ei ua manera de contribuir a un mon milhor. Un mon en eth quau es persones mos entenem, sense dubte, parlant en ua madeixa lengua.

Informacion suplementària:

Eth moviment idista -non cau dider, de caire internacionau- compda damb tota ua sèrie de libreries e editoriaus eth catàleg des quaus auferissen nombroses libreries en Ido, e sus tot er Ido en diuerses lengües nacionaus:

Libreria Tialisto
Ido Book Service
Libreria dera Germana Ido Societo

Publikaji

A part des societats idistes d'ambit locau, existis ua organitzación internacionau nomentada ULI (Uniono por la Linguo Internaciona Ido), que publique, periòdicament e des de hè molti ans, era revista "Progreso".

Era Ido Societo Hispana publica cada dus mesi era revista Adavane. Auta revista digne de nomentar ei: Kuriero Internaciona redactada peth senhor Jean Martignon

Eth collectiu idista a tanben un bon sarpat de representants, distribuidi en tot eth mon. En paisi com ara Alemanha , Algèria, Andorra, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Benin, Bielorússia, Brasil, Canadà, Espanha, Estats Units, França, Gàmbia, Gran Bretanha, Olanda, Iran, Japon, Noruega, Polònia, Portugal, Rossia, Sri Lanka, Suècia, Suïssa, Veneçuela, Xile i Xina.

Representats dera lengua Ido

D'auta banda, ath long des darrèrs cinc o sies ans auem assistit, via Internet, ara creación e consolidación de diferenti fòrums, mitjançant es quals er Ido ha començat a disfrutar d'un bon nivèu de popularitat, participacion e difusion. Aciu n'avetz beth un, d'entre es mès representatius:

IDO-CATALÀ-OCCITAN: http://es.groups.yahoo.com/group/IdoCatalaOccitan/

IDO-ESPANYOL: http://es.groups.yahoo.com/group/idoespanyol/

IDO-LISTO: http://groups.yahoo.com/group/idolisto/

Traduccion: TORRES